Pròleg

Personatges:

· Èdip, rei de Tebes.

· Sacerdot de Zeus.

· Creont.

· Cor d'ancians tebans.

· Tirèsies.

· Jocasta.

· Missatger d'en Corint.

· Criat d'en Lai.

· Missatger de Palau.

· Feb, déu.

(Davant del palau d'Èdip, a Tebes. Un grup d'ancians i de joves són asseguts a les grades de l'altar, en actitud suplicant, portant branques d'olivera. El Sacerdot de Zeus avança sol cap al palau. Èdip surt seguit de dos ajudants i contempla al grup en silenci. Després els dirigeix ​​la paraula.)

Èdip.- Oh fills, nous descendents de l'antic Cadme, per què esteu en actitud sedent davant meu, coronats amb rams de suplicants? La ciutat és plena d'encens, de cants, de súplica i de gemecs, i jo, perquè considero just no assabentar-me per via d'altres missatgers, he vingut en persona, jo, l'anomenat Èdip, famós entre els altres. Així que, oh ancià, ja que ets per la teva condició a qui correspon parlar, digues-me en nom de tots: per quina causa esteu al meu davant? Per temor o per prec? Penseu que jo voldria ajudar-vos en tot. Seria insensible, si no em compadís davant d'una actitud com aquesta.

Sacerdot.- Oh Èdip, que regnes al meu país! Veus de quina edat som els que ens asseiem a prop dels teus altars: uns, sense forces encara per volar lluny; uns altres, maldestres per la vellesa. Som Sacerdots -jo ho sóc de Zeus-, i uns altres, escollits entre els encara joves. La resta del poble amb els seus rams roman assegut a les places en actitud de súplica, al costat dels dos temples de Pal·les i al costat de la cendra profètica d'Ismenos.

La ciutat, com tu mateix pots veure, viu massa agitada i encara no és capaç d'aixecar el cap de les profunditats per la sagnant sacsejada. Se li afebleixen les plantes fructíferes de la terra, els ramats de bous que hi pasturen i les seves dones en els parts infecunds. A més, la divinitat que produeix la pesta, precipitant-se, afligeix ​​la ciutat. Odiosa epidèmia, sota els efectes de la qual està despoblada la casa de Cadmos, mentre el negre Hades s'enriqueix entre sospirs i laments! Ni jo ni aquests joves estem asseguts com a suplicants per considerar-te igual als déus, però sí per veure't com el primer dels homes en els afers de la vida i en les intervencions dels déus. Tu que, en arribar, vas alliberar la ciutat cadmea del tribut que oferíem a la cruel Cantora i, a més, sense haver vist res ni haver estat informat per nosaltres, sinó amb l'ajuda d'un déu, es comenta i creu que vas adreçar la nostra vida.

Però ara, oh Èdip, el més savi entre tots!, t'implorem els que som aquí, com a suplicants, que ens aconsegueixis alguna ajuda, ja sigui provinent del missatge d'algun déu, o bé d'un mortal. Doncs veig que són efectius, sobretot, els fets duts a terme pels consells dels qui tenen experiència. Tu, el millor dels mortals!, redreça la ciutat. aplica la teva guàrdia, perquè aquesta terra ara et celebra com el seu salvador pel favor d'abans. Que de cap manera recordem del teu regnat que hi vàrem viure primer en la prosperitat, però que vàrem caure després; ben al contrari, aixeca amb fermesa la ciutat. Amb auguri favorable ens vas procurar llavors la fortuna. que sigui de la mateixa manera en aquesta ocasió. Atès que si governes aquesta terra, com ho fas, és millor regir-la amb homes que no pas buida, que res és una fortalesa ni una nau si es veu privada dels seus homes.

Èdip.- Oh fills dignes de llàstima! Veniu a parlar-me perquè anheleu una cosa ja coneguda i no pas ignorada per mi. Sé bé que tots esteu patint i, en sofrir, no n'hi ha cap de vosaltres que ho faci tant com jo. En efecte, el vostre dolor us arriba de manera personal, mentre que el meu ànim pateix al mateix temps per la ciutat, per mi i per tu. De manera que no m'esteu despertant, sinó que tingueu per segur que moltes llàgrimes he vessat i molts camins he recorregut ja en el decurs dels meus pensaments al respecte. L'únic remei que he trobat, després de reflexionar-hi a fons, és el que ara us dic: vaig enviar Creont, fill de Meneceu, el meu propi cunyat, al casal pítica de Feb, a fi que m'informi del que he de fer o dir per protegir aquesta ciutat. I ja avui mateix, si ens atenim al temps que ha passat des d'aleshores, m'inquieta què estarà fent, atès que, contra el que és raonable, porta absent més del normal. I seria jo malvat si, quan arribi, no compleixo tot el que el déu em manifesti.

Sacerdot.- Amb oportunitat has parlat. Precisament ara m'estan indicant, per senyals, que en Creont ja s'acosta.

Èdip.- Oh sobirà Apol·lo! Tant de bo vingui amb sort alliberadora, de la mateixa manera que ve amb un rostre radiant!

Sacerdot.- Pel que sembla, ve complagut. En cas contrari, no vindria amb el cap coronat de frondoses branques de llorer.

Èdip.- Aviat ho sabrem, és prou a prop perquè ens escolti. Oh príncep, el meu parent, fill de Meneceu! Amb quina resposta de l'oracle ens arribes?

(Entra Creont a escena.)

Creont.- Amb una de bona. Afirmo que fins i tot les afliccions, si arriben a bon terme, poden resultar profitoses.

Èdip.- Quina és la resposta? Pel que acabes de dir, ara no estic ni tranquil ni preocupat.

Creont.- Si vols sentir-ho amb aquests aquí al costat, estic disposat a parlar-ne, però si ho desitges, també podem anar a dins.

Èdip.- Parla'm davant tothom, ja que per ells pateixo una aflicció més gran, fins i tot, que per la meva pròpia vida.

Creont.- Repetiré les paraules que vaig sentir dir al déu. El sobirà Feb ens ordena, clarament, esborrar un pecat comès en aquesta terra per impedir que arribi a ser irremeiable.

Èdip.- Quina és aquesta expiació? Quina és la naturalesa de la desgràcia?

Creont.- Amb el desterrament o fent pagar un antic assassinat amb un altre, atès que aquest crim de sang és el que està afectant a la ciutat.

Èdip.- De quin home denuncia aquesta dissort?

Creont.- Vam tenir, senyor, en un altre temps a Lai com a sobirà d'aquesta terra, abans que tu regissis rectament aquesta ciutat.

Èdip.- Ho he sentit a dir, però mai el vaig veure.

Creont.- Ell va morir i ara ens prescriu clarament que prenguem venjança dels culpables de la seva mort amb violència.

Èdip.- A quin país? On podem trobar l'empremta d'una culpa tan antiga i difícil d'investigar?

Creont.- Afirma que els culpables són en aquesta terra. Allò que cerquem, podem trobar-ho; tanmateix, se'ns escaparà allò que passem per alt.

Èdip.- Va morir Lai a casa, o al camp, o en algun altre país?

Creont.- va marxar a consultar l'oracle, segons ell mateix va dir, i una vegada fora, ja no va tornar més a casa.

Èdip.- I cap missatger o company de viatge el va veure, de qui, informant-nos, fos possible treure'n algun detall?

Creont.- Tots van morir, excepte un, que va fugir espaordit i només una cosa va poder dir amb seguretat del que va veure.

Èdip.- Qui? Perquè una sol rastre ens podria proporcionar el coneixement de molts, si aconseguíssim un petit principi d'esperança.

Creont.- Va dir-nos que uns lladres amb els quals van ensopegar van ocasionar la mort, no amb el rigor d'una sola mà, sinó amb el de moltes.

Èdip.- Com hauria arribat el lladre a una audàcia semblant, si no tot plegat s'hagués planejat des d'aquí i amb diners?

Creont.- Això és el que vàrem pensar. Però, després que va morir Lai, ningú no va venjar-lo, enmig de tantes desgràcies.

Èdip.- Quin tipus de desgràcia es va presentar que va impedir, mort el sobirà, esbrinar-ho?

Creont.- L'Esfinx, d'enigmàtics cants, ens va obligar a atendre allò que ens estava sortint al pas, deixant de banda el que no teníem a la vista.

Èdip.- Jo ho tornaré a treure a la llum i des del principi, atès que el Feb, merescudament, i tu, de manera digna, heu posat aquesta sol·licitud a favor del mort; de manera que veureu també en mi, amb raó, un aliat per venjar aquesta terra al mateix temps que al déu. I no per defensar a llunyans amics, sinó que de mi mateix allunyaré jo, en persona, aquesta taca. Fos qui fos el seu assassí també de mi podria voler venjar-se amb una violència semblant. Així, auxiliant-lo a ell, m'ajudo a mi mateix.

Vosaltres, fills, aixequeu-vos de les grades el més aviat que pugueu i recolliu aquests rams de súplica. Que un de vosaltres congregui aquí al poble de Cadmo, sabent que jo ho disposaré tot. I amb l'ajuda de la divinitat apareixeré triomfant o fracassat.

(Entren Èdip i Creont a palau.)

Sacerdot.- Fills, aixequem-nos. Per allò que ell ens promet hem vingut aquí. Tant de bo que Feb, que ens ha enviat aquests oracles, arribi com a salvador i posi fi a l'epidèmia!

(Surten de l'escena i, seguidament, hi entra el Cor d'ancians tebans.)

Aneu al capítol següent: Pàrode  >>>>